Introducció
Documentar, una mirada nova és un
llibre en el qual s'expliquen trenta històries diferents de descobertes que fan
els nens de 0 a
6 anys a les llars d'infants i a les escoles, mitjançant nombroses fotos i un
breu text.
Per a realitzar aquest treball, en el que hem
hagut de fer un anàlisi de diversos continguts del llibre, primer hem hagut de
llegir-lo i comprendre el rerefons de cada història, i seguidament exposar què
implica el procés de documentar i quines finalitats té en la tasca educativa.
Per últim havíem de seleccionar cinc histories del llibre que ens hagin cridat
l’atenció i argumentar aquesta tria. El meu mètode per a seleccionar les
histories que més m’han cridat l’atenció ha sigut anar marcant-les mentre
llegia i finalment, fer una petita tria entre les escollides.
Anàlisi del contingut
Què implica documentar?
El llibre comença amb una introducció on es
defineix en nombroses ocasions el terme "documentar" i ens comenta
que no és una cosa nova d'ara sinó que des de fa anys, i ens posa l'exemple del
que es fa a l'Escola Barrufet.
Del significat del terme documentar no hi ha una
resposta única, diu, per una part és recollir allò que passa en un grup, una
manera de treballar compartida amb altres nivells educatius. També explica que
és tot un seguit d’arxius (“imatges, anècdotes, dibuixos, paraules, idees i
produccions d’infants i adults”) extrets del dia a dia a l’escola, que estan organitzats
per a donar un missatge a un lector.
De totes les definicions que hi ha al llibre de
documentar, he triat una que hi ha a l’apartat Sentit de la documentació
seleccionada, la qual diu que documentar “implica observar i fer visibles
els processos, el desenvolupament de cada infant” perquè considero que és una
bona definició del terme documentar.
L’activitat de documentar ajuda a millorar la
tasca educativa perquè serveix per a la reflexió i la construcció pedagògiques
i és una font de molta informació productiva. És una eina molt important per a
seguir l’interès dels infants per conèixer i entendre, i fa visible la seva
activitat.
Fragments
Una responsabilitat, un plaer
Des de molt petits als infants
els agrada tenir responsabilitats, saber que hi ha qui confia en ells per fer
alguna cosa per tots o per algú altre. Potser per això a l’escola bressol les
petites coses de cada dia tenen tant valor educatiu, perquè molt aviat donen a
l’infant la possibilitat de ser i sentir-se responsable. La Mireia i la Marta, en un acte de
generositat envers els seus companys, preparen l’estança, van a buscar el carro
a la cuina i paren taula amb molta cura: no hi pot faltar cap detall, la
responsabilitat de fer-ho bé requereix una gran concentració i col·laboració entre
elles.
Parar la taula, a més de totes
les possibles activitats cognitives que comporta, és fer alguna cosa pels
altres i gaudir tot seguit d’un bon àpat conjuntament, que també és molt més
que menjar bé, és estar amb els altres. Xarxa territorial, 2009,
pàgina 32.
La primera experiència que m’ha cridat l’atenció és
l’anomenada “Una responsabilitat, un plaer”. Aquesta parla sobre les
petites, però importants, responsabilitats que pot assumir cada nen tant a
l’escola bressol com a casa. En aquesta història es parla de dues nenes que
paren la taula juntes per als demès companys de classe. Aquesta acció les fa
sentir important davant la resta de nens i respecte a el/la professor/a, es
senten responsables fent una acció que algú adult els hi ha encomanat, ja que
això significa que l’adult confia en elles. Per a les nenes és un gran pas, per
això els és molt important el fet de fer-ho bé, i això requereix una gran
concentració i col·laboració entre elles. Per últim se li dóna molta
importància al menjar compartint aquest moment amb els altres.
He triat aquest fragment perquè és un dels moments més
importants per al propi nen, el fet d’assumir una responsabilitat que engloba a
tots els seus companys i que els fa sentir molt importants.
Imitació,
representació o comprensió
El Roger i la Mireia, de dos anys i mig,
planxen; l’Esteve, el Víctor, el Pau i l’Alèxia es pentinen i el Jan estén
roba.
Tres situacions d’activitat
típiques i tòpiques sobre la infància, tant en l’àmbit familiar, com en les
teories sobre el desenvolupament infantil.
Però si mirem amb atenció el
que fan, veurem la complexitat del que passa en cada imatge.
Tres situacions en què veiem
com els infants han copsat algunes de les tasques quotidianes que veuen fer als
adults i les reprodueixen incorporant-les al seu joc. Un joc que els permet
comprendre millor el món i que els hi facilita l’entrada. Xarxa territorial,
2009, pàgina 44.
La segona història que he triat s’anomena “Imitació,
representació o comprensió”. Aquesta tracta sobre la imitació constant del
nen a l’adult, és a dir, el nen es fixa diàriament en el seu model a seguir (la
família) i imita les seves accions. Per exemple, un nen veu als seus pares
planxar, estendre la roba, plegar-la... després d’observar atentament això el nen
vol imitar el que fan els adults i així sentir-se gran. Per a ells és un joc,
però això els serveix per comprendre millor el món i facilitar-los l’entrada.
M’ha cridat l’atenció bastant perquè aquesta experiència
es comuna a tots els nens. Quan estem amb nens és molt curiós veure com ells es
fixen en tu i després t’intenten imitar i així sentir-se important i sobretot
sentir-se gran fent coses d’adults.
Tota sola
Els infants a l’escola han de
tenir l’oportunitat de fer un projecte sols, com també ha de ser respectada la
seva intimitat. Tant la vida col·lectiva com la inèrcia professional vers el
treball en grup dóna als infants poques oportunitats per poder realitzar un
projecte propi.
L’Ona ha estat de sor ha
trobat un espai i té a l’abast uns materials que li permeten fer realitat una
bella casa per a un cavall. Assaja la distribució, calcula les mides, observa
l’interior, reforça l’estructura, contempla la seva obra des de diferents
perspectives, assaja noves solucions. Crea, pensa fa... perquè disposa de temps
i tranquil·litat per elaborar i reelaborar el seu projecte. Xarxa territorial,
2009, pàgina 92.
La tercera anècdota escollida és la titulada “Tota
sola”. En aquesta història el què ens volen fer veure és que cal que donem
als infants un espai perquè puguin duu a terme els seus propis projectes.
Mentre llegia aquest capítol vaig subratllar aquesta frase: “Els infants a
l'escola han de tenir l'oportunitat de fer un projecte sols, com també ha de ser
respectada la seva intimitat” perquè em va cridar l'atenció, sobretot, la part
que diu que han de tenir l'oportunitat de realitzar un projecte sols ja què
habitualment per falta de temps o a conseqüència del programa marcat per
l'escola no hi ha un temps determinat per realitzar projectes en els que puguin
experimentar.
Conflicte
Petits conflictes que al llarg
del dia es repeteixen ens en fan descobrir d’altres. Sovint pensem que no seran
capaços de resoldre aquests conflictes i, amb freqüència, podem arribar a
tallar aquestes situacions que generen una font d’aprenentatge única. A poc a
poc els infants s’aniran coneixent. De mica n mica aniran construint una vida de
grup en que seran capaços de compartir, negociar, esperar... Els infants
arribaran a utilitzar el llenguatge i la
capacitat d’explicar el que volen i el que necessiten deixant cada vegada més
lluny l’acció per passar a fer ús de la paraula. Xarxa territorial, 2009, pàgina
100.
La quarta
història que he triat ha estat l’anomenada “Conflicte”. En aquest fragment del llibre s’explica el procés
del nen en un conflicte. Poc a poc, tots els petits aniran coneixent gent,
formant grups i per tant aprenent a ser
pacients i compartir amb altres. Els infants comencen a utilitzar el seu
llenguatge, i per tant la paraula, per poder explicar les seves necessitats i
quedar d’acord, per exemple, respecte la joguina o color que vol cadascú.
Per tant l’he triat perquè la paraula tant per petits o
grans és molt important. Poder comprendre’ns i comunicar-nos, ja que és una de
les qualitats de l’ésser humà.
Depèn
A la pregunta «de quin color és el cel?», la resposta acostuma a ser unívoca: el cel és
blau. Qui pot respondre amb tanta certesa, tant si és infant com adult, mai no
deu haver tingut l’oportunitat de mirar el cel.
Aquests
infants de tres anys han mirat moltes vegades el cel i per tant han vist que és
de molts colors, i que també al cel hi ha una àmplia gamma de formes, perquè al
cel hi ha núvols. En aquest acte de mirar el cel s’han plantejat moltes
preguntes, i amb les preguntes han descobert grans qüestions sobre
meteorologia, sobre el dia i la nit... i molt més.
En
tot aquest procés de descoberta cada infant ha representat el cel que més li
agrada i ara podem observar les diverses maneres d’apropar-se a la
representació, totes diferents. Perquè ni el cel és sempre igual ni els infants
el veuen i el senten igual. Xarxa territorial, 2009, pàgina 120.
L’última història triada per mi és l’anomenada “Depèn”. Sembla interessant respondre a la següent pregunta: De
quin color és el cel? Doncs bé, moltes vegades responem que és blau. Els nens
petits han observat moltes vegades el cel i saben que poden ser de diferents
colors: quan és de nit, el cel és fosc, quan es pon el sol és vermellós...
També l’hem vist en dies de pluja o bé de núvols. Per a cada infant el cel és una
nova descoberta i al no tenir les imatges d’aquest prèviament seleccionades
(com tenim els adults també en molts altres aspectes com, per exemple, al
dibuixar una cadira) dibuixen tal i com veuen les coses, dibuixen el cel que més els hi agrada o el que
més els crida l’atenció.
He triat aquest fragment perquè mitjançant
l’observació els nens van descobrint el món, especialment la naturalesa. També
podem dir que el cel és diferent per cadascuna de les persones que el veuen.
Conclusió
Aquest llibre m’ha agradat força perquè és
molt diferent dels que he llegit fins ara, és un llibre basat en anècdotes i
vivències, com diu el títol, documentades, i on hi predominen les imatges.
Moltes de les situacions que explica les he viscudes anteriorment però a
vegades en un primer moment no els donem tota la importància que mereixen, i
veritablement són crucials per al desenvolupament d’un infant. Aquestes
situacions comporten diferents maneres d’educar als nens, com poden ser jocs i
altres tècniques, però al ser maneres molt senzilles a vegades les
infravalorem.
El món de l’infant està ple de coses curioses que
són simples però a la vegada necessàries.
Considero que el què aquest llibre vol transmetre
és què hem d’estar pendents a tot el que fan els nens, perquè a aquestes edats
tenen molta curiositat i experimentant poden arribar a resoldre els seus propis
dubtes o superar els seus propis obstacles.
