Sir Ken Robinson

Per a classe de Comunicació Oral Escrita i Digital (COED) havíem de veure dues conferències d'en Sir Ken Robinson, un educador, escriptor i conferenciant britànic. A partir d'aquí havíem de redactar perquè creiem que tenien èxit les seves xerrades, si duia guió, i si portava aquest estructurat, o si, per contra, improvisava i no tenia cap mena d'estructura en l discurs.

Bé doncs, crec que un dels motius de l'èxit de les seves xerrades és que els hi dóna humor i enllaça les explicacions amb anècdotes,produint entreteniment i diversió als espectadors, i fent així que un tema tant important com l’educació esdevingui natural i desperti al públic interès, curiositat i ganes per escoltar i reflexionar.

També penso que deu tenir un guió amb el més important a dir, però que la xerrada en si la va improvisant sobre la marxa.

A la conferència “Las escuelas matan la creatividad” ens explica que la creativitat en l'educació és tan important com saber llegir o escriure.

Estructura la seva xerrada en tres parts:

1- L'evident creativitat humana

2- L'educació és un tema d'interès per tots perquè és la que ens portarà cap al futur.

3- La capacitat d'innovació dels nens. Considera que tots els nens tenen talents però que els malgastem.

També creu que hem d'estar disposats a equivocar-nos perquè sinó no farem mai res original. Fem agafar por als nens, els diem que equivocar-se és dolent. El resultat d'això és què s'està eliminant la creativitat amb l'educació: ens eduquen per perdre la nostra creativitat.

Un altre tema que li preocupa és que a les escoles organitzen les matèries per la importància que tindran en un futur i deixen de banda les arts, perquè, diu que "això mata la creativitat".

A la segona conferència que es titula “A iniciar la revolución del aprendizaje”, Sir Ken Robinson ens parla de la crisi dels recursos humans perquè considera que fem poc ús dels nostres talents. Hi ha dos tipus de persones: les que gaudeixen el que fan i les que no. La principal causa és l'educació, perquè allunya a moltes persones dels seus talents naturals. Per canviar-ho no es necessita una evolució, sinó una revolució en l'educació: s'ha de transformar, innovar...

Personalment, crec que tot el que diu és coherent, important i fonamental. Com a reflexió que extrec d'aquestes dues conferències és que hauríem de fer quelcom per millorar l'educació i alhora beneficiar-nos de la qualitat de l’aprenentatge, dels nostres talents i de la creativitat per tal d’evolucionar com a éssers humans.