Ahir a classe de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) vam fer una activitat dinàmica en petit grup, amb l'objectiu d'esbrinar el que ens cridava més l'atenció a l'hora de valorar un comunicador. L'activitat consistia en que cadascuna de
nosaltres havia d'escollir un bon comunicador i argumentar tres motius pels quals l'haviem triat.
Al posar en comú les nostres eleccions, les conclusions a les que vam arribar van ser que tots tenim una percepció subjectiva del que és ser un bon comunicador i les qualitats que aquest necessita. Els aspectes més valorats d'aquests comunicadors, com la
claredat i la proximitat, no eren apresos a les escoles, instituts i/o universitats, sinó que formaven part de la persona. Per això és tan
important saber parlar en públic, no tant sols pel contingut de la
informació que donem, sinó per la manera com ho fem, aspectes com la mirada, el
to de veu, l’expressió corporal, etc., en definitiva, la major part formava part del llenguatge no verbal.
Com
a última activitat ens vam reunir en petits grups i la Rosa ens va lliurar un article a cadascun d'aquests grups, a mi em va tocar "gramàtiques del silenci" el qual parla precisament del llenguatge no verbal, article molt interessant del que parlaré més endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada