Gramàtiques del silenci

Per a la matèria de Comunicació Oral Escrita i Digital (COED) hem hagut de fer un resum d'un article que parla de la importància del llenguatge no verbal. L'he trobat un article molt interessant i per això seguidament deixo escrit el resum realitzat. Espero que us sigui d'interès.

Gramàtiques del silenci

Antigament la comunicació no verbal no tenia molta importància però amb el temps esdevindria un espai veritablement emergent. En el marc filosoficoreligiós la distinció entre el cos i la ment va tenir un paper molt important ja que les úniques activitats realment rellevants eren les mentals, capaces de destil·lar els refinaments més sofisticats. Aquests refinaments tenien sempre el llenguatge verbal com a principal mitjà d’expressió. Però, durant els darrers cinquanta anys la part del “cos”, és a dir, la comunicació no verbal, ha anat emergent en la societat.

 Les noves tecnologies, el cinema, la televisió, la publicitat... han empès i engrandit l’interès per explorar els immensos espais d’aquesta comunicació.

Com a domini, el de la comunicació no verbal és ben extens, ja que engloba l’àmplia franja de missatgeria que omple l’espai de totes les nostres sensacions possibles, d’origen, de percepció i de processament i interpretació ben divers, de la química a la visual i de la tàctil a l’auditiva. Aquesta forma de comunicació és important per la seva antiguitat, el llenguatge verbal és un “nouvingut” al món de la comunicació, quan ens mirem als ulls correspon a un sistema de signes que posaria les seves arrels fa desenes de milions d’anys, com la missatgeria tàctil, per això té efectes tant contundents. En el nostre dia a dia trobem moltes situacions en les que rebem estímuls i els donem resposta gairebé sense adonar-nos, a més de la majoria d’aquest comportament no verbal en tenim una percepció global i instantània, per tant el seu impacte és molt efectiu.

La importància quantitativa del llenguatge no verbal és la següent: el llenguatge te una aportació informativa del 7%. Del 93% restant, el 38% és l’aportació informativa de les qualitats de la veu, i un 55% de la comunicació no verbal.

Després de veure aquesta informació ens fixem que la major part de la informació que rebem en qualsevol situació és per via no verbal. Aquesta és més efectiva que la comunicació verbal. La cara és l’element més important per mostrar les nostres emocions (una part imprescindible en la comunicació no verbal). Quan estem satisfets d’una interacció comunicativa és que la nostra interacció no verbal ha estat harmoniosa i positiva.

Les funcions principals de la comunicació no verbal són: informar sobre l’estat de les nostres emocions, l’estat general del nostre cos i les nostres actituds. Tot això és molt difícil fer-ho arribar a través del llenguatge, és pràcticament impossible. Amb les cares que fem i el cos en general informem de les nostres actituds. Una persona empàtica comunica bé, sap escoltar amb tot el cos, la empatia és un art no verbal, una eina estratègica de molt valor.La comunicació verbal i no verbal es fan una mena de distribució de papers en diverses situacions. Quan informem sobre la realitat exterior, el que passa a fora, fem servir el llenguatge verbal, en canvi quan presentem la nostra identitat personal, estat d’ànim, desitjos...doncs fem servir els signes no verbals. En molt bona part de l’activitat comunicativa cooperen els dos tipus de comunicació, depenent de la situació fem servir més un tipus o l’altre.

Es pot donar la situació en que el discurs verbal i el no verbal es contradiuen. Això passa amb l’engany, la mentida i la dissimulació. Com donar males notícies és un problema per discutir. Hi ha vegades que es diu la veritat però s’amaga una part de la història, hi ha altres cops que hi ha voluntat ferma d’enganyar, de donar una informació falsa, en aquest cas l’expressió verbal pot deixar traces que ens indiquen la mentida o engany.

Els signes de l’engany són variats i complicats. Tot i això, és necessari destacar l’augment de volum, els canvis en els ritmes respiratoris i el canvi de color de la cara. També podem partir en la variació dels ritmes de mirada als ulls.

Mentir és cosa difícil, doncs el més habitual és concentrar-te en què s’està dient i de quina manera, deixant de banda els elements no verbals, que són els que ens fan deduir que estem davant de la mentida, de l’engany. No prens control de la mirada, ni dels gestos, ni del to. L’èxit en la circulació de tota la informació que s’intercanvia entre dues o més persones depèn només de les sensacions i els sentits, dos insignificants signes no verbals.

Finalment arribem a la conclusió que els signes no verbals són la base per poder caminar per la vida, són una eina estratègica de primer a ordre en tots els àmbits possibles.