Introducció

Documentar, una mirada nova és un llibre en el qual s'expliquen trenta històries diferents de descobertes que fan els nens de 0 a 6 anys a les llars d'infants i a les escoles, mitjançant nombroses fotos i un breu text.

Per a realitzar aquest treball, en el que hem hagut de fer un anàlisi de diversos continguts del llibre, primer hem hagut de llegir-lo i comprendre el rerefons de cada història, i seguidament exposar què implica el procés de documentar i quines finalitats té en la tasca educativa. Per últim havíem de seleccionar cinc histories del llibre que ens hagin cridat l’atenció i argumentar aquesta tria. El meu mètode per a seleccionar les histories que més m’han cridat l’atenció ha sigut anar marcant-les mentre llegia i finalment, fer una petita tria entre les escollides.

Anàlisi del contingut

Què implica documentar?

El llibre comença amb una introducció on es defineix en nombroses ocasions el terme "documentar" i ens comenta que no és una cosa nova d'ara sinó que des de fa anys, i ens posa l'exemple del que es fa a l'Escola Barrufet.

Del significat del terme documentar no hi ha una resposta única, diu, per una part és recollir allò que passa en un grup, una manera de treballar compartida amb altres nivells educatius. També explica que és tot un seguit d’arxius (“imatges, anècdotes, dibuixos, paraules, idees i produccions d’infants i adults”) extrets del dia a dia a l’escola, que estan organitzats per a donar un missatge a un lector.

De totes les definicions que hi ha al llibre de documentar, he triat una que hi ha a l’apartat Sentit de la documentació seleccionada, la qual diu que documentar “implica observar i fer visibles els processos, el desenvolupament de cada infant” perquè considero que és una bona definició del terme documentar.

L’activitat de documentar ajuda a millorar la tasca educativa perquè serveix per a la reflexió i la construcció pedagògiques i és una font de molta informació productiva. És una eina molt important per a seguir l’interès dels infants per conèixer i entendre, i fa visible la seva activitat.

Fragments

Una responsabilitat, un plaer

Des de molt petits als infants els agrada tenir responsabilitats, saber que hi ha qui confia en ells per fer alguna cosa per tots o per algú altre. Potser per això a l’escola bressol les petites coses de cada dia tenen tant valor educatiu, perquè molt aviat donen a l’infant la possibilitat de ser i sentir-se responsable. La Mireia i la Marta, en un acte de generositat envers els seus companys, preparen l’estança, van a buscar el carro a la cuina i paren taula amb molta cura: no hi pot faltar cap detall, la responsabilitat de fer-ho bé requereix una gran concentració i col·laboració entre elles.

Parar la taula, a més de totes les possibles activitats cognitives que comporta, és fer alguna cosa pels altres i gaudir tot seguit d’un bon àpat conjuntament, que també és molt més que menjar bé, és estar amb els altres. Xarxa territorial, 2009, pàgina 32.

La primera experiència que m’ha cridat l’atenció és l’anomenada “Una responsabilitat, un plaer”. Aquesta parla sobre les petites, però importants, responsabilitats que pot assumir cada nen tant a l’escola bressol com a casa. En aquesta història es parla de dues nenes que paren la taula juntes per als demès companys de classe. Aquesta acció les fa sentir important davant la resta de nens i respecte a el/la professor/a, es senten responsables fent una acció que algú adult els hi ha encomanat, ja que això significa que l’adult confia en elles. Per a les nenes és un gran pas, per això els és molt important el fet de fer-ho bé, i això requereix una gran concentració i col·laboració entre elles. Per últim se li dóna molta importància al menjar compartint aquest moment amb els altres.

He triat aquest fragment perquè és un dels moments més importants per al propi nen, el fet d’assumir una responsabilitat que engloba a tots els seus companys i que els fa sentir molt importants.

Imitació, representació o comprensió

El Roger i la Mireia, de dos anys i mig, planxen; l’Esteve, el Víctor, el Pau i l’Alèxia es pentinen i el Jan estén roba.

Tres situacions d’activitat típiques i tòpiques sobre la infància, tant en l’àmbit familiar, com en les teories sobre el desenvolupament infantil.

Però si mirem amb atenció el que fan, veurem la complexitat del que passa en cada imatge.

Tres situacions en què veiem com els infants han copsat algunes de les tasques quotidianes que veuen fer als adults i les reprodueixen incorporant-les al seu joc. Un joc que els permet comprendre millor el món i que els hi facilita l’entrada. Xarxa territorial, 2009, pàgina 44.

La segona història que he triat s’anomena “Imitació, representació o comprensió”. Aquesta tracta sobre la imitació constant del nen a l’adult, és a dir, el nen es fixa diàriament en el seu model a seguir (la família) i imita les seves accions. Per exemple, un nen veu als seus pares planxar, estendre la roba, plegar-la... després d’observar atentament això el nen vol imitar el que fan els adults i així sentir-se gran. Per a ells és un joc, però això els serveix per comprendre millor el món i facilitar-los l’entrada.

M’ha cridat l’atenció bastant perquè aquesta experiència es comuna a tots els nens. Quan estem amb nens és molt curiós veure com ells es fixen en tu i després t’intenten imitar i així sentir-se important i sobretot sentir-se gran fent coses d’adults.

Tota sola

Els infants a l’escola han de tenir l’oportunitat de fer un projecte sols, com també ha de ser respectada la seva intimitat. Tant la vida col·lectiva com la inèrcia professional vers el treball en grup dóna als infants poques oportunitats per poder realitzar un projecte propi.

L’Ona ha estat de sor ha trobat un espai i té a l’abast uns materials que li permeten fer realitat una bella casa per a un cavall. Assaja la distribució, calcula les mides, observa l’interior, reforça l’estructura, contempla la seva obra des de diferents perspectives, assaja noves solucions. Crea, pensa fa... perquè disposa de temps i tranquil·litat per elaborar i reelaborar el seu projecte. Xarxa territorial, 2009, pàgina 92.

La tercera anècdota escollida és la titulada “Tota sola”. En aquesta història el què ens volen fer veure és que cal que donem als infants un espai perquè puguin duu a terme els seus propis projectes. Mentre llegia aquest capítol vaig subratllar aquesta frase: “Els infants a l'escola han de tenir l'oportunitat de fer un projecte sols, com també ha de ser respectada la seva intimitat” perquè em va cridar l'atenció, sobretot, la part que diu que han de tenir l'oportunitat de realitzar un projecte sols ja què habitualment per falta de temps o a conseqüència del programa marcat per l'escola no hi ha un temps determinat per realitzar projectes en els que puguin experimentar.

Conflicte

Petits conflictes que al llarg del dia es repeteixen ens en fan descobrir d’altres. Sovint pensem que no seran capaços de resoldre aquests conflictes i, amb freqüència, podem arribar a tallar aquestes situacions que generen una font d’aprenentatge única. A poc a poc els infants s’aniran coneixent. De mica n mica aniran construint una vida de grup en que seran capaços de compartir, negociar, esperar... Els infants arribaran a utilitzar el llenguatge i la capacitat d’explicar el que volen i el que necessiten deixant cada vegada més lluny l’acció per passar a fer ús de la paraula. Xarxa territorial, 2009, pàgina 100.

La quarta història que he triat ha estat l’anomenada “Conflicte”. En aquest fragment del llibre s’explica el procés del nen en un conflicte. Poc a poc, tots els petits aniran coneixent gent, formant grups i per tant aprenent a ser pacients i compartir amb altres. Els infants comencen a utilitzar el seu llenguatge, i per tant la paraula, per poder explicar les seves necessitats i quedar d’acord, per exemple, respecte la joguina o color que vol cadascú.

Per tant l’he triat perquè la paraula tant per petits o grans és molt important. Poder comprendre’ns i comunicar-nos, ja que és una de les qualitats de l’ésser humà.

Depèn

A la pregunta «de quin color és el cel?», la resposta acostuma a ser unívoca: el cel és blau. Qui pot respondre amb tanta certesa, tant si és infant com adult, mai no deu haver tingut l’oportunitat de mirar el cel.

Aquests infants de tres anys han mirat moltes vegades el cel i per tant han vist que és de molts colors, i que també al cel hi ha una àmplia gamma de formes, perquè al cel hi ha núvols. En aquest acte de mirar el cel s’han plantejat moltes preguntes, i amb les preguntes han descobert grans qüestions sobre meteorologia, sobre el dia i la nit... i molt més.

En tot aquest procés de descoberta cada infant ha representat el cel que més li agrada i ara podem observar les diverses maneres d’apropar-se a la representació, totes diferents. Perquè ni el cel és sempre igual ni els infants el veuen i el senten igual. Xarxa territorial, 2009, pàgina 120.

L’última història triada per mi és l’anomenada “Depèn”. Sembla interessant respondre a la següent pregunta: De quin color és el cel? Doncs bé, moltes vegades responem que és blau. Els nens petits han observat moltes vegades el cel i saben que poden ser de diferents colors: quan és de nit, el cel és fosc, quan es pon el sol és vermellós... També l’hem vist en dies de pluja o bé de núvols. Per a cada infant el cel és una nova descoberta i al no tenir les imatges d’aquest prèviament seleccionades (com tenim els adults també en molts altres aspectes com, per exemple, al dibuixar una cadira) dibuixen tal i com veuen les coses, dibuixen el cel que més els hi agrada o el que més els crida l’atenció.

He triat aquest fragment perquè mitjançant l’observació els nens van descobrint el món, especialment la naturalesa. També podem dir que el cel és diferent per cadascuna de les persones que el veuen.

Conclusió

Aquest llibre m’ha agradat força perquè és molt diferent dels que he llegit fins ara, és un llibre basat en anècdotes i vivències, com diu el títol, documentades, i on hi predominen les imatges. Moltes de les situacions que explica les he viscudes anteriorment però a vegades en un primer moment no els donem tota la importància que mereixen, i veritablement són crucials per al desenvolupament d’un infant. Aquestes situacions comporten diferents maneres d’educar als nens, com poden ser jocs i altres tècniques, però al ser maneres molt senzilles a vegades les infravalorem.

El món de l’infant està ple de coses curioses que són simples però a la vegada necessàries.

Considero que el què aquest llibre vol transmetre és què hem d’estar pendents a tot el que fan els nens, perquè a aquestes edats tenen molta curiositat i experimentant poden arribar a resoldre els seus propis dubtes o superar els seus propis obstacles.